:..:..::.V. ..I...N ...C... L .E ..S ::...:.::

C i u t a t _V e l l a // B A R C E L O N A

Potser el més atractiu de l'arquitectura Barcelonina
siguin els terrats de ciutat vella.
Un territori superpoblat com el centre de Barcelona, conté, gràcies a la especificitat de l'arquitectura, un territori sobreposat, elevaat i paradoxalment molt més buit.
A dalt dels estrets, densos i sombrejats carrerons, es construeix una altra capa geogràfica immensa, d'una extensió casi equivalent a la del barri considerat, habitada però no transitable.
És una explanada insòlita, desconeguda, privada..
Desgraciadament, degut a la llei de la propietat privada, aquests sostres no poden ser recorreguts ni considerats com a bé comú, sinó que resten a disposició i gaudi particular de llurs propietaris.
Plantegem l'obertura d'una sèrie de rutes d'exploració d'aquests terrats a partir dels “drets de pas” concedits per propietaris o proveidors de llurs accessos.
Els vincles socials entre aquest “habitants” originaran una segona via d'investigació basada en la morfologia de les possibles relacions (veïnatge, amistat, accesibilitat…)
que sorgeixi entre les persones que obrin aquests espais per a ser transitats.

I

I
I
I
I
I

I


I


I
I
I
I

I

I

Quizás lo mas atractivo de la arquitectura Barcelonesa sean los tejados de su barrio gótico. Un territorio superpoblado como el centro de Barcelona, contiene, gracias a la ecpecificidad de la arquitectura, un territorio superpuesto, elevado y paradojicamente mucho mas vacío. Arriba de los estrechos, densos y sombreados callejones se construye otra capa geográfica inmensa, de una extensión casi equivalente a la del barrio considerado, habitada pero no transitable.
Es una explanada insólita, desconocida, privada..
Desgraciadamente por la ley de la propiedad privada, estos techos no pueden ser recorridos y considerados como un bien común, si no que se quedan a disposición y disfrute particular de sus propietarios.
Lo que se plantea es la apertura de una série de rutas de exploración por estos tejados a partir de los “derechos de paso” concedidos por propietarios o proveedores de los accesos a estos.
Los vínculos sociales entre estos “habitantes” darán lugar a una segunda vía de investigación basada en la morfología de las posibles relaciones (vecindad, amistad, accesibilidad…) que surja entre las personas que abran estos espacios para ser transitados.

INICI MAPES INSCRIURE'S CONVIDA LLISTA INTEGRANTS FOTOS ENCUENTROS